Volem una societat de futur en què la competència lingüística dels alumnes estiga garantida en acabar l’escolarització obligatòria almenys en les dues llengües oficials i una d’estrangera, en aquest cas l’anglés. Vos recomanem aquest article del conseller d’Educació, Vicent Marzà, sobre les mesures que portem avant des del #GovernDelBotànic per aconseguir-ho #GovernsAmbCompromís
L’educació valenciana té una assignatura pendent en el coneixement de llengües. Més de trenta anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), cert és que el nostre alumnat no acredita suficientment el coneixement de les dues llengües oficials de les nostres comarques, el valencià i el castellà, i menys encara de l’anglès. Aquesta situació llasta les oportunitats de la nostra joventut per obrir-se camí en una realitat plena d’oportunitats però també d’exigències en matèria d’idiomes.
A dia d’avui, el nivell d’anglès del nostre alumnat està ben lluny de ser mínimament satisfactori i els nostres alumnes coneixen menys valencià del que haurien de saber. Malgrat l’esforç del professorat i de les comunitats educatives, estem lluny de les recomanacions del Consell d’Europa en matèria lingüística. Això contrasta amb el gran consens social i polític de millorar l’ensenyament de llengües. Com mostra, per exemple, una proposta de resolució respecte d´això presentada pel Grup Ciutadans en el passat Debat de Política General i que va ser aprovada per unanimitat de tots els diputats i diputades de Les Corts. El problema detectat i la diagnosi compartida ens demana als poders públics que en fem una aproximació rigorosa i radicalment pedagògica per mirar de revertir la situació i millorar, d’una vegada per totes, el coneixement de llengües del nostre alumnat.
Per això, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha proposat un nou Decret de Plurilingüisme. Una normativa que, a diferència d’altres experiències anteriors, naix d’una base pedagògica i que aspira a ser aplicada a tots els centres educatius. No debades la base de la proposta ha estat elaborada per les Unitats per l’Educació Multilingüe de les Universitats d’Alacant, Castelló i València, formada per persones expertes de reconegut prestigi. Evidentment, la proposta de marc teòric ha estat adaptada per la Conselleria a la realitat social i de les aules valencianes, a banda d’haver recollit desenes de propostes d’entitats i associacions del sector educatiu amb el qual ens hem reunit i seguirem fent-ho, que és en definitiva qui ha d’aplicar el Decret.
Des del Consell volem que el nou text siga una eina clau per caminar cap a un plurilingüisme real i efectiu, a més d’apostar per una educació cohesionada i que fomente la igualtat d’oportunitats. Això vol dir, per exemple, passar dels dos programes actuals, línies en castellà (70% del total) i línies en valencià (30%), a un programa comú per a tot l’alumnat. Això sí, estructurat en diferents nivells perquè, com és evident, no hi ha el mateix context social i lingüístic a Benicarló que a Torrent, a Alcoi que a Callosa de Segura, i a Requena que a Castelló. Ni el context és igual ni es parteix del mateix punt: la diversitat preexistent ens demana dinamisme a l’hora de buscar la màxima competència plurilingüe.
Per això es proposa un Programa Plurilingüe Dinàmic, que és la base del Decret. Un programa que amb els seus diferents novells de concreció dóna resposta a les necessitats de tot l’alumnat i als anhels de millora de les seues famílies, sense imposicions, partint del que cada centre fa i acompanyant-los cap a nivells majors que assoleixen l’objectiu de consens: que tots els xiquets i xiquetes dominen l’anglès, el valencià i el castellà. Aquest programa conduirà a l’obtenció de títols d’anglès i valencià en finalitzar els estudis sense haver de fer cap examen perquè el seu domini ja estarà garantit. A més, incorpora una assignatura de comunicació oral per donar resposta a la necessitat real d’aprendre llengües per comunicar-se i no per quedar-se en continguts teòrics. Un programa, en definitiva, que no obliga a ningú a fer res que no estiga fent ja, però que incentiva i facilita que totes i tots progressem avançant dels nivells bàsic fins als avançats.
La proposta de decret posa també de manifest que l’aprenentatge i ús de les llengües va més enllà de les aules i és una qüestió social, de totes i tots. És per això que ens caldrà una aposta del conjunt de la societat valenciana que passe, entre altres, per una presència real als mitjans de comunicació de les llengües d’aprenentatge, tal com proposem al text del Decret.
La base pedagògica que comentàvem no és un element menor: denota la ferma voluntat d’encarar la problemàtica des d’on toca. Estem regulant com s’ensenyen les llengües a les aules i com garantim el dret de l’alumnat a tenir un coneixement d’idiomes que el situe en una bona posició per afrontar present i futur. I és exactament sobre això sobre el que hauria de girar el debat respecte de la proposta de decret. Perquè com a societat moderna i inclusiva necessitem avançar cap al plurilingüisme de manera rigorosa i objectiva.
Aquesta és la nostra aposta: caminar cap al plurilingüisme sense guetos, des de la diversitat i els diferents contextos, però amb un objectiu comú: competència lingüística en anglès, valencià i castellà. I fer-ho de manera natural, amb l’acompanyament als centres al mig de l’equació, i amb una inversió en formació del professorat en plurilingüisme en un sistema educatiu modern que done resposta a les necessitats d’una ciutadania valenciana amb mirada universal.